| 
             La veritat és que Marciano, vete a 
              casa, és una d'aquelles noveles que no et sorprenen gens. 
              Primer perquè llegeixes una història que és 
              realment com t'esperes: Senzilla, sense complicacions i amb ganes 
            de fer-t'ho passa bé. 
            I d'això es tracta: Una novela curta 
              (quasi un conte llarg) que et dóna dosis equilibrades d'Humor 
              i sàvia ironia sobre una "Invasió" marciana 
              fora d'esquemes... Sona a argument suat? Doncs no té per 
              que ser-ho: Primer per que els marcians són precisament tal 
              com ens els hem imaginat sovint: Baixets i verds, I segón 
              per que l'Humor és la caraterística principial d'aquesta 
              història.  
            Fredric Brown està més haviat 
              especialitzat en fer històries curtes i aquesta, tot i ser 
              una novela, és una història dissenyada com a passatemps 
              de Ciència Ficció. De fet, quasi sembla una novela Pulp, d'aquelles de "a duro" com es diria aquí: 
              Amb ànims d'entretenir però sense massa pretensions... 
            Es llegeix en 2 o 3 dies i et garantitza uns 
              moments de traquilitat en vers obres més dures. Recomanable 
              per tot aquell que a vegades vol prendre's la CF com una gran conya...en 
              aquest cas amenitzada per homenets verds una mica emprenyadors... 
              
           |